Novetat editorial: 'Llegir, més enllà de les lletres'

La Mònica Badia, de l'escola Mare de Déu del Remei, d'Alcover (vegeu el bloc El racó de la biblioteca), em crida l'atenció sobre el fet que l'Enric Queralt publica en breu un llibre que promet de ser interessant: Llegir, més enllà de les lletres, a Pagès editors.

Segons la presentació citada al bloc de l'Enric, Amb els peus a terra, «es tracta d’un assaig que vol donar llum, il·lusió i ajudes sobre algunes de les raons que, encara avui, impedeixen avançar, de manera generalitzada, en la didàctica de la lectura a l’interior dels centres educatius. El treball arrenca amb el dubte del perquè el món educatiu es resisteix a emprar “tot el que se sap” sobre el fer escola. S’adreça a persones que estiguin a l’escolaritat obligatòria, inclòs el parvulari malgrat no en sigui. Amb un llenguatge clar i directe, desenvolupa els aspectes nuclears de la didàctica de la lectura, amb aportació de referents teòrics i amb inclusió d’exemples i models experimentats al llargs dels anys de formador de centres en aspectes relacionats amb la didàctica de la llengua, tant oral com escrita».

Els deures per a casa, factor de descohesió social?

«... quan “enviem deures a casa”, els enviem a un entorn familiar. Uns entorns familiars que són molt diversos quant a disponibilitats i competència en relació a les activitats escolars. El resultat quin és, doncs un de pervers en sí mateix: que els deures serveixen per fer notar més encara les diferències entre els alumnes. Un exercici realment professional i responsable no hauria de deixar de tenir-ho en compte.N podem, també, puntuar “negativament” les famílies, no hi tenim cap dret, cap ni un.

I s’ha de dir el mateix d’un comentari molt habitual a les tutories d’ESO: “El seu fill/A no té hàbits d’estudi”. Molts centres donen per suposat que s’han d’adquirir, també, a casa: la majoria de famílies famílies no tenen eines per ajudar a desenvolupar la lectura d’estudi dels seus fills/es. I possiblement, el que acaben fent és confinant els xiquets i xiquetes a la seva habitació i a llegir-se x vegades la unitat de coneixement del medi, com si d’un conte es tractés, fins que li sembli que se “la sap”. Potser que en parléssim de qui ha d’ensenyar aquest tipus de lectura, no?»

• Llegir complet a Amb els peus a terra