Els deures per a casa, factor de descohesió social?

«... quan “enviem deures a casa”, els enviem a un entorn familiar. Uns entorns familiars que són molt diversos quant a disponibilitats i competència en relació a les activitats escolars. El resultat quin és, doncs un de pervers en sí mateix: que els deures serveixen per fer notar més encara les diferències entre els alumnes. Un exercici realment professional i responsable no hauria de deixar de tenir-ho en compte.N podem, també, puntuar “negativament” les famílies, no hi tenim cap dret, cap ni un.

I s’ha de dir el mateix d’un comentari molt habitual a les tutories d’ESO: “El seu fill/A no té hàbits d’estudi”. Molts centres donen per suposat que s’han d’adquirir, també, a casa: la majoria de famílies famílies no tenen eines per ajudar a desenvolupar la lectura d’estudi dels seus fills/es. I possiblement, el que acaben fent és confinant els xiquets i xiquetes a la seva habitació i a llegir-se x vegades la unitat de coneixement del medi, com si d’un conte es tractés, fins que li sembli que se “la sap”. Potser que en parléssim de qui ha d’ensenyar aquest tipus de lectura, no?»

• Llegir complet a Amb els peus a terra