Els deures per a casa, factor de descohesió social?

«... quan “enviem deures a casa”, els enviem a un entorn familiar. Uns entorns familiars que són molt diversos quant a disponibilitats i competència en relació a les activitats escolars. El resultat quin és, doncs un de pervers en sí mateix: que els deures serveixen per fer notar més encara les diferències entre els alumnes. Un exercici realment professional i responsable no hauria de deixar de tenir-ho en compte.N podem, també, puntuar “negativament” les famílies, no hi tenim cap dret, cap ni un.

I s’ha de dir el mateix d’un comentari molt habitual a les tutories d’ESO: “El seu fill/A no té hàbits d’estudi”. Molts centres donen per suposat que s’han d’adquirir, també, a casa: la majoria de famílies famílies no tenen eines per ajudar a desenvolupar la lectura d’estudi dels seus fills/es. I possiblement, el que acaben fent és confinant els xiquets i xiquetes a la seva habitació i a llegir-se x vegades la unitat de coneixement del medi, com si d’un conte es tractés, fins que li sembli que se “la sap”. Potser que en parléssim de qui ha d’ensenyar aquest tipus de lectura, no?»

• Llegir complet a Amb els peus a terra

Un ejemplo de bibliotecas cerradas por los recortes

El jueves, temprano, Juan José Fernández (42) abrió la biblioteca cerrada de su instituto, el IES Vallecas Magerit. Le entristeció verla tan vacía, con las lámparas blancas y los 4.500 libros acumulando polvo. Su centro, como otros muchos según la denuncia de padres y directores, se ha quedado sin recursos para garantizar las guardias en la sala de lectura. "Intentaré aprovechar ese espacio para mis clases de Plástica". Es especialista en Matemáticas, pero completa horario con Educación Plástica Visual. Cuenta que se la asignaron porque entre sus hobbies está la fotografía. "No tengo el mismo nivel que si lo diera un especialista, pero me fascinan los lenguajes visuales. Puede que lo haga bien". Sentado en la bancada de un aula, muestra la fotocopia del horario, que le cabe en la palma de una mano. Hay días con seis horas seguidas de clase: "Al final me quedo sin voz. No vamos a poder aguantar este ritmo".

• Tomado de: Los profesores que no existen